Divisa

<<Meu i teu: paraules fredes que mai no ens diguérem>>.

("Anna Dalassenà", Konstantinos Kavafis)

Déborah

Ella em va donar la vida.
Vigila les meves passes pels corriols acinglats, vetlla el meu son, em prepara natetes.
Fa una olor deliciosa, de senyora d'altra època, i té la pell fina, i tèbia i mantegosa.
De vegades em renya, si no crec, però més aviat em mima i em consenteix, i em regala capgrossos i enciclopèdies de l'art català.
És l'Aurora (i això que és dormilega), Anna Dalassenà, Isis i la Verge Maria.

Només n'hi ha una.

Matí de diumenge

Adoro el matí de diumenge: el mercat de Sant Antoni o el Rastro, xurros per esmorçar, una sonata de Purcell, el jardí botànic...

Hi ha pocs matins de diumenge plujosos; hom els recorda pàlids o esclatants, quiets o vibrants, però poques vegades rùfols. No en va, el diumenge era el dia consagrat al Sol.

Si alguna vegada em veniu a veure, feu-ho al matí i en diumenge: compartirem el té, la llum dels finestrals, i el refilar de la cadernera.