Ella em va donar la vida.
Vigila les meves passes pels corriols acinglats, vetlla el meu son, em prepara natetes.
Fa una olor deliciosa, de senyora d'altra època, i té la pell fina, i tèbia i mantegosa.
De vegades em renya, si no crec, però més aviat em mima i em consenteix, i em regala capgrossos i enciclopèdies de l'art català.
És l'Aurora (i això que és dormilega), Anna Dalassenà, Isis i la Verge Maria.
Només n'hi ha una.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada