dijous, 22 de novembre del 2007

Déborah



Ella em va donar la vida.
Vigila les meves passes pels corriols acinglats, vetlla el meu son, em prepara natetes.
Fa una olor deliciosa, de senyora d'altra època, i té la pell fina, i tèbia i mantegosa.
De vegades em renya, si no crec, però més aviat em mima i em consenteix, i em regala capgrossos i enciclopèdies de l'art català.
És l'Aurora (i això que és dormilega), Anna Dalassenà, Isis i la Verge Maria.

Només n'hi ha una.